Andrés Corchero

Ballarí i coreògraf. Nascut el 1957 a Puertollano (Ciudad Real), viu a Barcelona des de 1963. Entre 1980 i 1985 va estudiar teatre, mim, circ i pallasso, participant com a actor en diversos espectacles de teatre gestual i circ. També va fer cursos amb Odin Teatret, Shushaku Dormu Dance, etc. Explorador incansable dels llenguatges del cos i la dansa, el 1985 va conèixer la dansa Butoh i, fascinat per aquesta, va viatjar a Tokio per estudiar amb Min Tanaka y Kazuoh Ohno, reconeguts mestres de Butoh.

De 1986 a 1995 fou membre de Mai-juku, companyia de dansa dirigida per Min Tanaka, amb la qual va ballar per Japó, Europa i EEUU. Fins el 1995 va combinar la feina de creació pròpia amb la col·laboració puntual com a ballarí invitat als projectes de Min Tanaka. El 1991 es va donar a conèixer com a coreògraf a l’espectacle “A un poeta futuro”, creat juntament amb el poeta i traductor Feliu Formosa. Aquest va ser el primer treball d’una relació artística extensa. Entre els nombrosos espectacles que han realitzat conjuntament destaquen “Elegía” (1983), "El bufó sota la tempesta" (2002), peça per la qual se li concedí el Premi Nacional de dansa de Catalunya, i “Immediacions” (2008). El 1993 inicia una estreta relació professional amb Rosa Muñoz, amb qui funda la companyia Raravis, amb la qual van dur a terme una tasca de formació i creació intensa. Alguns dels espectacles més representatius de la companyia van ser "Efebo o así que pasen los años" (1994), Mist (2000), De Terrissa (2004) i “...de San Vito“(2006).  Raravis es va acomiadar el febrer de 2012, i Rosa Muñoz i Andrés Corchero van continuar el seu camí per separat. El 1998 comença a treballar amb el pianista Agustí Fernández, amb qui va col·laborar i va crear diversos espectacles, entre els quals "Hara" (1999),  "A modo de esperanza" (2001) (inspirat en l’obra poètica de José Antonio Valente i per la qual va rebre el Premi Aplaudiment 2002-Premi Sebastià Gasch de les Arts Escèniques) i "Invocacions" (2005) en col·laboració amb el cantaor Miguel Poveda. Paral·lelament, aquest mateix any Corchero va començar una llarga i fructífera col·laboració amb el músic Joan Saura, que es va convertir en una peça clau a la seva trajectòria, així ho demostren les nombroses improvisacions que van fer junts i les composicions musicals que Saura va realitzar per a moltes de les seves peces, entre les quals destaquen "Encarnació i el silenci" (2003), "Present Vulnerable"(2009) i "Odori Gokoro" (2011). Joan Saura, Agustí Fernández i Liba Villavecchia van formar el col·lectiu d’Improvisació IBA, al qual s’hi va incorporar Andrés. Amb ells, va fomentar i desenvolupar l’art de la improvisació organitzant trobades i sessions entre músics i ballarins de forma regular entre 1998 i 2001 a Barcelona. En aquest sentit, cal destacar l’organització del festival IMPROVISA 2000 i 2001 a l’Espai de Música i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

Entre d’altres, ha col·laborat amb artistes com Jordi Riera (guitarrista), Jordi Rocosa (artista plàstic), Àngels Margarit (ballarina-coreògrafa), María Muñoz i Pep Ramis (coreògrafs-directors de Malpelo), Joan Ollé (director teatral), Ana Eulate (ballarina-coreògrafa), Hisako Horikawa (ballarina-coreògrafa), Christine Quoiraud (ballarina-coreògrafa),  Frank Van de Ven (ballarí-coreògraf), Christoph Irmer (violinista). Va col·laborar amb Oguri (ballarí i coreògraf japonès instal·lat a Los Ángeles) pel projecte "My neighbor sky", el qual es va presentar a la Fundació Mies Van der Rohe en el marc del Festival Grec 2013.

A dia d’avui segueix desenvolupant la seva tasca com a ballarí i coreògraf i també imparteix cursos de formació per a tot el món. És professor a l’ESAD i al CSD de l’Institut del Teatre de Barcelona i, des del 2013, a l’ESEM Taller de Músics de Barcelona.