Nascut a Barcelona (1970), David Mengual és un dels creadors més destacats de l’escena del jazz catalana. Al llarg de la seva carrera, les seves col·laboracions amb destacats membres de la comunitat jazzística nacional i internacional inclou noms com els de Barry Harris, George Cables, Kevin Hayes, Steve Wilson, Eric Alexander, Paul Edmonds, Spanky Wilson, Perico Sambeat, Tim Garland, Mike Nielsen, Phillipe Thomas, José Luis Gámez, George Masso, Paul Stocker, Jordi Bonell, Albert Bover, Michelle McCain, Biella da Costa, Fabio Miano, David Sauzay, Gäel Horellau, Bill McHenry, Ben Waltzer, Nat Su, Christine Tobin, Kirk McDonald, Dana Hall, Lluís Vidal, Mark Feldman, Joan Díaz, Xavi Maureta o Llibert Fortuny.
Però la faceta en què Mengual està deixant una empremta més visible en el panorama musical són els seus projectes personals, veritables focus de creativitat artística multipersonal on el creador es presenta abans de res com a catalitzador d’idees, sensibilitats i talents davant d’una llarga nòmina de col·laboradors i còmplices. Des del seu primer -i premiat- projecte d’homenatge a Monk (Monkiana, 1997, Millor Disc de l’Any de la revista Cuadernos de Jazz), Mengual ha investigat sense parar en tota classe de formats i registres, la qual cosa ha quedat patent en enregistraments com Des D’Aquí (1999), a duo amb Albert Sanz (Millor Disc Espanyol de l’Any de la revista Cuadernos de Jazz) o al díptic Mosaic (edició simultània de 2 CD amb els mateixos temes interpretats lliurement a trio, amb Dani Peréz i Jon Robles, i en format de nonet, amb arranjaments de Javier Feierstein).
La incessant recerca de nous canals d’expressió per al so jazzístic convencional, tant com a intèrpret (multipremiat en diverses ocasions per l’AMJM), com a compositor i arranjador, son la mostra del’ambició constant del músic per trencar esquemes i tendir nous ponts expressius entre la seva personalitat i la dels seus col·laboradors. En aquest darrer sentit, el projecte Deriva, basat en una successió de derivacions creadores que parteixen d’unes fotografies de Carles Roche per unir-se mitjançant uns poemes de David Castillo com a enllaç entre imatges i música.
Obert a desbordants sonoritats elèctriques (participació en el Llibert Fortuny Electric Quintet, premi al millor grup de l’any 2004 de l’AMJM), o tancat en el més radical lirisme de la recerca intimista (projectes a duo amb el saxofonista Jon Robles, cristal·litzats en els enregistraments Duets 95/05 o Descuentos), Mengual ha experimentat darrerament amb formacions mutants que desafien formes o models per reinventar constantment, com en els canviants elencs que han donat cos al seu projecte Maitia.
Recentment, David Mengual ha presentat en societat el seu nou Slow Quartet, on s’acompanya d’alguns dels membres que participen també a la Free Spirits Big Band, el més ambiciós dels seus projectes en termes de personal, constància i implicació.
Tens algun dubte? Vols venir a conèixer el Taller?
Contacta'ns