Per Lluís Cabrera
Foto: ©Maud-Sophie Andrieux
Durant els seus anys d’estudis al Taller de Músics, la Rosalía entrava i sortia de les aules com un remolí. La nostra escola del Raval ha experimentat un creixement especial i intricat des de 1979, ocupant diversos locals del triangle que formen els carrers Requesens, Príncep de Viana i Cendra, fet que va convertir el carrer en el pati de l’escola. Aquest entorn obert va fomentar un aprenentatge més enllà del recinte acadèmic: la Rosalía també absorbia coneixement interactuant amb artistes, professors i companys en aquest peculiar pati.
La filosofia del Taller de Músics sempre ha estat l’eclecticisme i la flexibilitat, elements que el distingeixen des de la seva fundació. Aquest enfocament promou la pràctica musical en grup (combos), la barreja de gèneres i la creació de plataformes perquè els estudiants s’enfrontin al públic. La Rosalía va encaixar perfectament en aquest model pedagògic, que prioritza aprendre a parlar abans que a escriure. Des del JazzSí Club fins al Teatre Grec, on va participar com a cantaora en un espectacle inspirat en Carmen Amaya, passant pel Palau de la Música amb Flamenkids o la seva intervenció al Ciutat Flamenco, la Rosalía va demostrar una maduresa artística sorprenent per la seva edat.
El gener de 2010, la Rosalía es va matricular per primera vegada al Taller de Músics del barri del Raval. Durant dos anys, va cursar estudis de piano, llenguatge musical, cante flamenco, cant jazz, tècnica vocal i guitarra. Entre els seus professors hi havia Jaume Gispert, Chiqui de la Línea, Errol Woiski, Diana Palau, Xevi García i Cristina Canet, que van ser testimonis de la seva curiositat incansable. Un cop finalitzada aquesta etapa, va continuar la seva formació superior a Can Fabra, al Districte de Sant Andreu, entre 2012 i 2014. Allà va ampliar la seva preparació en matèries com història de la música, harmonia flamenca, pensament musical, formes del flamenco i fonaments de composició, amb docents com Enric Marín, Alba Guerrero i Xavier Casellas.
La seva actitud participativa la va portar a inscriure’s no només a les assignatures regulars, sinó també a seminaris, tallers, classes magistrals i conferències. La Rosalía preguntava incansablement, de vegades de manera incisiva, mostrant una inquietud innata que desafiava els qui l’envoltaven. Preguntar, al cap i a la fi, és clau per ampliar coneixements i per construir una veu pròpia. Aquesta actitud és la que el Taller fomenta en els seus estudiants: observar, escoltar i dubtar, perquè sense qüestionaments no hi ha evolució.
Entenem que la Rosalía va anar construint la seva idea artística amb humilitat, evitant postures altives i abraçant la senzillesa. És admirable com va saber aprendre a partir de l’observació i l’escolta, mostrant respecte pel coneixement dels altres. Aquesta manera d’aprendre també enriqueix el mateix centre. Com deia Enrique Morente, “no hi ha mestres, hi ha deixebles”, i la Rosalía va ser una deixebla exemplar que ens posava contínuament en escac amb les seves preguntes i reflexions.
L’impacte de la Rosalía al Taller també es va percebre en la seva generació. La seva aura va atreure molts joves que l’admiraven, però ella també buscava nous aires i experiències que ampliessin el seu univers creatiu. Coneixia els codis del flamenco i les claus del jazz, però sense encasellar-se en cap gènere. Aquesta versatilitat reflecteix l’essència del Taller: els gèneres musicals són mitjans, no finalitats.
Potser hauria pogut aconseguir la seva trajectòria pel seu compte, però el Taller li va oferir un ambient ric en idees i una xarxa d’artistes que va potenciar el seu desenvolupament. Un dia, el seu mestre Chiqui de la Línea va comentar: “Aquesta noia és molt especial, modula d’una manera que, de tant recordar els antics, la seva expressió és d’ara. La Rosalía donarà molt que parlar”. I no es va equivocar.
La Rosalía té àngel, un àngel alimentat pel seu talent musical, la seva tenacitat, intuïció, inquietud i unes ganes immenses d’aprendre. Si hem aconseguit transmetre-li coneixement sense limitar la seva creativitat, ens sentim profundament orgullosos, perquè en ella s’hi reflecteixen els valors que el Taller ha promogut durant gairebé 50 anys d’història.
