Maria Salicrú-Maltas

Biografía

Als set anys va iniciar els estudis de flauta de bec barroca a l’Escola de Música Liceu Mataró amb Joan Vives. Més tard va començar els estudis de guitarra, piano i cant. L’any 2001 es va llicenciar en Història i Ciències de la Música (Musicologia) a la UAB. El 2003 es va llicenciar en Història a la mateixa institució i va obtenir la Diplomatura de Grau Mig en l’especialitat de flauta de bec pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. L’any 2004-2005 va cursar el postgrau de Crítica de Cinema i Música Pop a la Universitat Ramon Llull.

A banda, es va formar en diferents cursos i seminaris impartits arreu de l’estat espanyol, com ara el curs de negociació de contractes discogràfics i editorials (organitzat per Piqué Advocats, 2003), el curs de direcció coral (organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals, 2004-2005) i -des de 2002- en les diferents jornades organitzades per la Sociedad de Etnomusicología (SIBE) i la International Association for the Study of Popular Music (IASPM).

A nivell professional, Maria Salicrú-Maltas sempre ha combinat la docència amb la interpretació, la recerca i la divulgació musical. La seva llarga trajectòria docent s’inicià l’any 2002 a Mataró, com a professora especialista en música a secundària. Poc després va començar a impartir les assignatures Músiques Tradicionals del Món I i II, i Didàctica de la Música al Taller de Músics Escola Superior d’Estudis Musicals. A més, en els darrers anys també ha ensenyat música Tradicional a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia i ha estat professora convidada als màsters de Musicologia de l’UAB i l’UB.

Mentre estudiava a la universitat es va començar a dedicar a la investigació i a la recerca de materials i continguts historicomusicals. Es va especialitzar en Història Contemporània, músiques Tradicionals i en la cançó d’autor. L’any 2002 va esdevenir membre de l’IASPM i de la SIBE, on ha dirigit el Grup de treball d’Educació (2010-2014) i coedita la revista Cuadernos de Etnomusicología. Des de llavors, ha participat en congressos nacionals i internacionals d’Etnomusicologia. Destaca la seva ponència sobre la Nova Cançó al congrés The singer-songwriter in Europe (Universitat de Leeds, 2012).

És membre de l’associació de creació audiovisual Mapasonor, on es responsabilitza dels continguts musicals del projecte intercultural Oïdes Mediterrànies, que té com a objectiu divulgar les músiques Tradicionals de la conca del Mediterrani.

La seva passió per deixar constància de la veu i els cants del poble la porten a enregistrar sistemàticament càntics i altres sons de la cultura popular en els múltiples actes o manifestacions col·lectives en què participa, com a document històric sonor que cal preservar.

La tasca que Maria Salicrú-Maltas ha desenvolupat en l’àmbit de la divulgació musical és molt àmplia: ha catalogat i editat partitures d’arxius locals; ha traduït i corregit els llibres de text del Taller de Músics; ha redactat els continguts de pàgines web de músics -com la del saxofonista Llibert Fortuny-; ha elaborat recursos pedagògics per a L’Auditori (Museu de la Música); ha estat directora musical d’espectacles teatrals, ha ideat dissenys sonors, ha donat conferències i realitzat presentacions de llibres. També ha portat a terme tasques d’assessorament i documentació en museus, discogràfiques, entitats, productores, festivals i en mitjans de comunicació (ràdio, TV, Grup Enderrock).

Ha publicat articles en revistes i actes de congressos de musicologia i història d’àmbit local, nacional, estatal i internacional, així com treballs d’investigació sobre cançons populars, on destaca la història de El cant dels ocells (Picap, 2010). També és autora d’entrades a la Gran Enciclopèdia de la Música (Enciclopèdia Catalana) i a l’Encyclopedia of Popular Music of the World (EPMOW), així com coautora de diferents llibres d’Història i Música, entre els quals cal destacar: Memòria de Joan Peiró i Belis (Galerada, 2008), «D’ ‘El Pele’ a Raimon. El crit, la força i la lluita d’una veu i una guitarra» a Ens calen cançons d’ara: retrospectiva sobre la Nova Cançó a 50 anys vista (Lleida, 2010), i «Singing Against the Dictatorship (1959-1975): The Nova Cançó» a Made in Spain (Routledge, 2013).

El documental La cançó censurada emès per TV3 (Sense Ficció, 19 de gener de 2016), està basat en la investigació duta a terme per a la seva tesi doctoral, concretament en el capítol on aprofundeix sobre censura i Nova Cançó.