Festival Talent 2020

Què tenen en comú Ringo Starr, Mitch Mitchell i John Bonham? Per una banda, tots ells van revolucionar el paper dels bateristes del rock amb la seva originalitat a l’hora de crear patrons que, encara avui, continuen sent referents. Per l’altra, aquests patrons únics moltes vegades partien de les idees dels seus homòlegs guitarristes, John Lennon o George Harrison, Jimi Hendrix i Jimi Page.
Ramon Castellví ens descobreix aquestes bateries de finals dels seixanta i principis dels setanta del s.XX pioners en la creació de patrons únics i singulars basant-se en els riffs de guitarra, tot situant a l’instrument en un primer pla a nivell compositiu.

Ramon Castellví – bateria i composició
Pau Gómez – guitarra elèctrica
Isaac Romagosa – guitarra elèctrica
Gerard Cassola – baix elèctric

El petit format i l’estàndard han estat una de les millors maneres d’expandir i ensenyar el jazz. En aquest projecte se’n rendeix homenatge des d’un punt de vista personal i s’actualitzen incorporant nous elements temàtics i estètics. S’escoltaran propostes contemporànies que poden considerar-se clàssics actuals amb sonoritats i elements d’avantguarda, prenent com a punt de partida el format trio i la valoració de l’estètica i la improvisació.

Valentín Rodríguez – contrabaix
Aida Ten – piano
Marcos Sanchís – bateria
Miquel Ferrer – saxo tenor
Jaume Gispert – teclat i sintetitzadors

Lidia Garcia proposa un viatge musical a través del mestissatge afro-natiu americà, amb instruments moderns i en formació quintet, dirigit per ella mateixa.

Lidia Garcia – baix elèctric
Cristian Zarate – veu i guitarra
Sebastian Pan – guitarra elèctrica
Albert Pladellorens – piano
Felipe Soto – bateria

La música és un dels pilars bàsics per a que els jugadors dels videojocs entrin a la història. Però, com es pot crear música per a una escena de la qual no hi ha durada definida? Es pot augmentar la interacció entre l’acció del jugador i la músca per a una major immersió? Es pot adaptar en tot moment? Es pot crear nova música dins d’una repetició? Aquestes són algunes de les preguntes sobre les que Nicolás Roses reflexiona a través del seu espectacle basat en el videojoc “Hard Cored, on mostra una demo del joc amb música  original.

Nico Roses – composició i electrònica

Quantes formes hi ha d’escriure música? Com poden els compositors transmetre la seva idea si aquesta no encaixa en els formats preestablerts? Durant gran part del S.XX molts artistes van  explorar  les  diferents possibilitats  del  llenguatge  musical i  van trencar els motlles tradicionals de la notació.
Amb aquest projecte, Ona Galo abraça les “partitures gràfiques” que es nodreixen a partir del suport de les arts visuals per a la transmissió del seu missatge. Amb elles, cerca aproximar el públic a altres maneres d’escoltar l’entorn i el so que ens envolta en un format que propiciï una escolta activa i atraient.

Ona Galo – composició

Joan Torrentó Vilarnau i Pau Mainé Torres presenten un repertori basat en estàndards de jazz i melodies populars catalanes, posant especial èmfasi en el so de la formació. El grup pretén tocar de forma lliure i allunyada dels clixés però sense perdre l’essència de les composicions. En aquest sentit, les gravacions del guitarrista Jim Hall amb el trombonista Bob Brookmeyer i amb el contrabaixista Charlie Haden són una gran referència, a més dels concerts i discs del saxofonista Paul Desmond i la música de Johann Sebastian Bach.

Joan Torrentó Vilarnau – violí
Pau Mainé Torres – guitarra

Anqa Big Band és la proposta de Dani Puchá, amb la qual pretén generar espais de fusió, una sort de diàleg o mestissatge musical, basat en la creació d’una sèrie d’arranjaments i composicions escrites per al format de big band i en les quals conflueixen quatre elements: el repertori memorístic de la regió andina de l’Equador, el format de big band, els elements pròxims a la música de cambra i la pràctica de la improvisació pròpia del jazz.

Dani Puchá – violí, composició i arranjaments
Violeta Paulina – violí
Aloma Ruiz – violí
Carola Ortiz – veu
Manuel Nieto – flauta travessera
Hugo Guerrero – saxo alto
Carlos Santos – saxo alto
Pau Cullell – saxo tenor
Enric Ramon – saxo tenor
Julio Marks – saxo baríton
Pep Seguí – trombó
Albert Niñerola – trompeta
Nicolás Rugolino – trompeta
Joan Mominó – trompeta
Sergio Giraldo – tiple
Joaquín Dolyenko – guitarra
Mariano Camarasa – piano
Carlos Ródenas – contrabaix
Yehosuá Escobedo – percussió
José Luis Garrido – bateria
Saihua – grup de dansa

Tandem liberi  (lliure per fi) és l’obra que ens presenta Carlos Torijano, fruit de les seves vivències i reflexions al voltant de la llibertat i el captiveri. Inspirant-se en els antics cants utilitzats pels pescadors de les almadraves gaditanes, construeix una obra en quatre actes on el contrast generat per les diferents atmosferes i textures ens animen a pensar en com el canvi de punt de vista ens pot fer resignificar esdeveniments i, en definitiva, poder reescriure la nostra història passada i construir la nostra realitat.

Pablo Selnik o Neus Plana – flauta
Aina Bisquerra – oboè
Robindro Nikolic – clarinet en Bb
Maria Gibert – arpa
Carlos Torijano – piano i teclats
Nico Correa – bateria i percussió​
Juan Carlos Buchán – contrabaix​
Paula Domínguez – cante​
Anna Ferrer – veu 1​
Nuria Balaguer – veu 2​
Marina Fabregat – veu 3

El grup de fusió Pegasus ha estat un referent dins de l’escena musical catalana des de la primavera del 82, any en que van publicar el seu primer LP Nuevos encuentros (Pegasus Records, 1982).
Gerard Cassola presenta un conjunt  de composicions originals, influenciades per la música del llegendari grup, de caràcter jazz-rock amb arrels mediterrànies.

Gerard Cassola – baix elèctric
Pau Gòmez – guitarra elèctrica
Enric Bartumeu – teclat
Nil Blasco – bateria

Pau Cardona lidera un trio de baix, bateria i teclat, on el baix farà la funció d’instrument melòdic i s’encarregarà de tocar les melodies d’alguns dels temes del repertori. A més, alguns dels temes comptaran amb la col·laboració de Javier Alonso a la trompeta, convertint en ocasions el trio en un quartet complementat per instrument vent metall.

Artur Suriñach – piano/teclat
Pau Cardona – baix elèctric
Samuel Salazar – bateria
Feat. Javi Alonso – trompeta

El projecte de Pau Gómez proposa  crear un repertori modern, actual i propi, pensat per a la formació d’un Power Trio instrumental.
En base als antecedents musicals de les bandes més importants, es mostraran els trets essencials i més destacats d’aquest tipus de formacions. rock, blues, reggae, funk, jazz, entre altres, conflueixen  habitualment en les composicions d’aquests grups per crear una fusió d’estils que defineix el seu so.
La banda de Pau Gómez es deixa influenciar per aquests trets diferencials per crear el seu propi repertori però sense caure en la pura recreació.

Gerard Cassola – baix
Ramón Castellví – bateria
Pau Gómez – guitarra

Tal i com indica el nom del projecte, l’objectiu de Bernat Ferran és mostrar, a través del seu repertori, l’evolució de l’estil musical conegut com ska-reggae: quins són els seus inicis, amb Skatalites o The Specials, i fins a on ha evolucionat avui en dia, on s’ha mesclat amb altres estils. També inclou temes propis on mostra algunes d’aquestes variants actuals.
Un viatge musical que recorre l’estil des de la dècada dels 60, amb música Jamaicana, fins a l’actualitat, amb música feta aquí.

Quim Forns – teclat
Albert Cortasa – guitarra
Cesc Casals – baix
Joan Bars – veu
Pau Claver – saxo tenor
Marc Balcells – trombó
Bernat Farran – bateria

Joan González proposa un exercici musical per aprofundir en el coneixement de la música funk i conèixer i comprendre quins són els elements musicals que fan que una música pugui ser classificada dins d’aquest estil. L’autor anomena a aquesta sèrie d’elements musicals amb el nom d’Efecte Funk, un concepte que dóna títol a aquest projecte i que centra la seva essència en aspectes purament musicals.
A través d’un viatge analític, aquest projecte també pretén posar de manifest la naturalesa de la música Funk i recopilar tots els ingredients necessaris per aconseguir la recepta perfecta del groove més funky.

Joan González – baix
Adam Olof – veu
Martí Castelló – teclat
Ramon Castellví – bateria
Marcel Vallès – guitarra
Jordi Montasell – trombó
Carles Seara – trompeta
Ricard Rico – saxo

La proposta musical d’Eugenia Crispín oscil·la entre el pop-soul, el jazz i el world-music, amb un toc de cançó d’autor. El concert consta de temes propis, composats inicialment a veu i piano. Les lletres dels temes són, indistintament, en els quatre idiomes que han format part de la seva vida: el castellà, el català, l’anglès i el portuguès. El resultat és una projecte amb una visió contemporània i de fusió de la música.
Aquest concert de final de titulació té com a finalitat la preproducció del seu primer disc Quise decirte.

Matías Míguez – baix
Salvador Toscano – bateria
Vicenç Solsona – guitarres
Paula Giberga – corista
Eugenia Crispín – veu i piano
Gabriel Mastronardi – piano i teclats

El guitarrista Ernest Pipó presenta una adaptació jazzística d’un repertori de “negro spirituals”, uns cants religiosos sorgits entre els esclaus afroamericans dels Estats Units, que es cantaven a les esglésies a finals de s. XIX i principis de s. XX . La majoria d’aquestes cançons han estat interpretades per artistes com per Archie Shepp, Albert Ayler o Hank Jones, i ara cobren una nova vida a través de la interpretació del sextet amb arranjaments del mateix Ernest Pipó.

Armand Noguera – trompeta
Eduardo Pons – saxo alt
Pablo Martin – saxo tenor
Héctor Tejedo – contrabaix
Joan Torné – bateria
Ernest Pipó – guitarra

El saxofonista Pablo Martín, juntament amb Kike Pérez a la bateria i Héctor Tejedo al contrabaix, presenta State of the Trio, una proposta amb influències del hardbop i el jazz contemporani. Amb composicions i arranjaments propis, el trio rendeix homenatge a figures del gènere com John Coltrane, Joe Henderson o Mark Turner, a la vegada que explora les possibilitats sonores i creatives que ofereix el format de trio de saxo.

Pablo Martín – saxo tenor
Kike Pérez – bateria
Héctor Tejedo – contrabaix

La tècnica vocal scat, es una tècnica de jazz vocal en la que s’utilitzen síl·labes sense significat i que podríem traduir com taral·larejar. En aquest projecte, Gerard Enrique proposa aplicar-la al seu instrument: la guitarra.
La guitarra, igual que el cant, ha estat sempre en un primer pla i ara es vol fusionar aquests dos instruments per tal d’extreure un so concret i rodó.
En aquest concert també es poden escoltar temes cantats i amb lletra pròpia

Gerard Enrique – guitarra i veu
Xavier Bargués – bateria i pad

Júlia Colom presenta un repertori que beu, principalment, de la música tradicional mallorquina. Així, el corpus de cançons està format per composicions populars passades pel sedàs de les idees musicals de la cantant de ses illes. Aquesta proposta és un homenatge a la música que l’ha acompanyat en el seu desenvolupament com a músic fins ara i representa una tornada a les seves arrels. És, per tant, llevar la pols a aquella identitat originària i treure-li la lluentor a través de cançons properes amb l’objectiu de projectar-les cap a fora.

Júlia Colom – veu
Joana Gumí – violí
Mireia Costa – violí
Jorge Retuerta – viola
Rosa Garcías – flauta travessera
Carmela Cristos – violoncel
Toni Mora – piano

La música és un mitjà de transport que permet viatjar a llocs reals o imaginaris i, fins i tot, permet el viatge més interessant: cap dins d’un mateix.
En un món globalitzat on cada cop ens assemblem tots més, la música folk de cada regió manté vives les diferències culturals i a l’escoltar-la  fa que ens puguem sentir com petits exploradors que descobreixen nous paisatges.
Aquesta proposta, principalment composta per música pròpia, és la mirada cap a aquestes músiques regionals a través d’idees extretes de la música folk de Bulgària.

Jofre Fité – piano
Sònia Antón – clarinet i clarinet baix
Valentí Riera – baix elèctric
Josep Puigdollers – bateria

Verde rama és el duet format per Marc Búrdalo i Candela Escobar. Junts presenten el projecte Jardín de romances que neix de la necessitat i de la voluntat de tornar a dotar de vida, d’oralitat i de música un recull de poemes del Romancero antic.

Candela Escobar – veu
Marc Búrdalo – guitarra

Albert Domènech ha seleccionat cronològicament quatre dels bateries més influents dins del format òrgan trio i mostra com aquest ha revolucionat el paper de l’acompanyament de la figura del bateria.
Amb un trio format per un organista, un guitarrista i un bateria, sense la presència del baix, vol mostrar com la bateria pot ocupar un nou lloc dins la base rítmica.

Marc Capardon – orgue hammond
Marc Búrdalo – guitarra elèctrica
Albert Domènech – bateria

La proposta de Roger Margarit és un viatge oníric i surrealista a través de les cançons del seu disc Blau (Picap, 2020), un repertori conceptual i introspectiu que juga amb sonoritats pop/rock amb pinzellades de psicodèlia i rock progressiu dels 70’s. L’espectacle es presenta amb una posada en escena immersiva que comptarà amb la col·laboració d’una banda de luxe i de la ballarina de dansa contemporània Marta Santacatalina.

Roger Margarit – veu, piano, guitarra acústica
Albert Domènech – bateria, programacions, veus
Albert Solà – sintetitzador, guitarra acústica, guitarra elèctrica, veus
Sergi Estella – guitarra elèctrica, veus
Esteve Martínez – baix elèctric
Gerard Tort – percussions
Marta Santacatalina – dansa

Arto, Gris & Barroso és un trio de guitarres que barreja la música original de Joan Arto amb arranjaments de música popular. Els tres músics han aconseguit que el projecte tingui un so propi amb la combinació d’influències mediterrànies que naveguen entre el jazz, el pop i el flamenco.
La trajectòria dels músics queda palesa en aquest projecte en el qual es fa evident l’amor i l’admiració que tenen cap a la música popular i tradicional. Una proposta que posa de manifest que la sensibilitat i la potència són dos elements imparables quan naveguen junts.

Joan Arto – guitarra acústica i elèctrica
Sebastià Rosselló – guitarra elèctrica i Lap Steel
Darío Barroso – guitarra espanyola

Martí Castelló presenta, en format quartet, la seva lectura musicada d’una selecció de versos de la poetessa Júlia Sentís. Aquesta sèrie ens parla de les vivències i les reflexions d’algú incapaç de situar-se i trobar el seu lloc en el context d’una societat trencada. El quartet transitarà diferents estils musicals, sempre mirant de generar el millor vehicle musical possible que acompanyi la veu poètica.

Júlia Sentís – poemes
Aura Mauri – veu
Martí Castelló – piano i composició
Sergi Sirvent – contrabaix
Nil Boya – bateria i percussió

L’Alira és una noia imaginativa que viu en el Setè Continent, un illa que per ella és el paradís, però que lentament el ritme de les coses transforma la seva plàcida existència.
Un espectacle de veu, música i poesia en cinc moviments que vol mostrar l’abús que els interessos comercials fan del plàstic, trenquen l’equilibri natural dels colors i malmeten la qualitat de vida.
Benestar, incertesa, desgavell, epidèmia i canvi. Cinc moviments on algun d’aquests estem vivint ara mateix amb la Covid-19.

Alba Rubio – actriu i cantant
Eduard Reventós – violoncel
Estela Benita – violí
Ferran Badal – flauta FX
Andreu Roig – guitarra
Gerard Cassola – electrònica / baix
Jofre Fité – teclats

Equip tècnic:
Miquel Vila – recolzament artístic
Jordi Roig – poemari
Guiu – tècnic de so
Pau lucecitas – tècnic de llums