newsletter
La dimensió internacional forma part de la trajectòria del Taller de Músics des dels seus inicis. Al llarg de més de quatre dècades, artistes, músics i professionals d’arreu del món han passat per Barcelona, mentre que artistes i projectes vinculats al Taller han portat la seva música a altres escenaris.
Aquesta mirada s’ha construït a través de l’educació, la creació i l’escena: obrint espais d’intercanvi, connectant artistes i professionals i impulsant noves col·laboracions.
Un dels primers grans espais de connexió internacional del Taller de Músics va ser el Seminari Internacional de Jazz, que va celebrar 31 edicions entre 1980 i 2011. Durant més de tres dècades, els Seminaris van portar a Barcelona algunes de les figures més rellevants del jazz internacional i van posar en contacte diverses generacions de músics vinculats al Taller amb els corrents que estaven transformant la música del seu temps.
Des de les primeres edicions, celebrades a Banyoles, van passar per les seves aules i escenaris noms fonamentals del jazz com Thad Jones, John Scofield, David Liebman, Richie Beirach, Max Roach, John Abercrombie, Mulgrew Miller o Brad Mehldau. Als anys noranta i dos mil, els Seminaris també van apropar a Barcelona una nova generació de músics que acabaria tenint una gran influència en el jazz contemporani, com Kurt Rosenwinkel, Seamus Blake, Chris Cheek, Kevin Hays o Bill Stewart.
Thad Jones al I Seminari Internacional, 1980
Però els Seminaris van ser també un espai per a la trobada entre músiques. El jazz va dialogar amb el flamenco, les músiques llatines i afrocaribenyes i altres tradicions musicals, amb la participació d’artistes com Enrique Morente, Chano Domínguez, Chicuelo, Jorge Pardo, Carles Benavent, Miguel Poveda, Manolo Sanlúcar, Paquito D’Rivera, Jerry González, Gonzalo Rubalcaba, Giovanni Hidalgo o José Alberto «El Canario», entre molts altres.
Més enllà de les masterclasses i els concerts, els Seminaris van generar un espai de trobada capaç de posar en relació músics de diferents procedències, generacions i llenguatges. La trobada entre Enrique Morente i Max Roach n’és un bon exemple: tots dos van coincidir en l’entorn dels Seminaris i posteriorment van compartir escenari a la Biennal de Flamenco de Sevilla.
Durant 31 edicions, el Taller de Músics va convertir així Barcelona en un lloc de trobada amb l’escena internacional i va apropar els seus músics a artistes que estaven obrint nous camins en el jazz i en altres músiques. Una manera d’entendre l’intercanvi que continua present avui en la manera d’aprendre, crear i treballar del Taller.
Aquesta vocació de trobada també es va traslladar a la programació. En 1980, el Taller de Músics va impulsar la Setmana de Jazz de Barcelona, nascuda en finalitzar la primera promoció del Taller. Durant els anys següents, el festival va anar creixent i passant per diferents espais de la ciutat, convertint-se en un punt de trobada per a músics de jazz, flamenco, blues, rock i altres músiques.
En 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona, la Setmana va evolucionar cap a la Mostra de Jazz Europeu, ampliant la seva mirada cap a l’escena del continent. El nou format va incorporar músics de diferents països europeus que compartien escenari amb artistes locals i va generar intercanvis professionals i artístics. Durant diverses edicions, la Mostra va funcionar com una autèntica plataforma de connexió entre Barcelona i el jazz europeu.
La dimensió internacional d’aquella etapa no es limitava a portar artistes. La Mostra també contribuïa a posar en circulació l’escena local i a generar relacions professionals amb altres territoris. La documentació de 1993, per exemple, recull la presència de promotors i periodistes estrangers a la Mostra i, aquell mateix any, diferents actuacions de formacions vinculades al Taller a França, Dinamarca i Alemanya, a més de la connexió amb la European Jazz Network.
Al llarg dels anys, aquesta manera d’entendre la internacionalització també va donar lloc a projectes en què la trobada entre artistes de diferents procedències es convertia directament en creació.
El Seminari Internacional Carmen Amaya, impulsat als anys noranta, va obrir un espai especialment significatiu per al diàleg entre jazz i flamenco, amb la participació d’artistes com Enrique Morente, Chano Domínguez, Jorge Pardo, Carles Benavent o Manolo Sanlúcar. Aquesta trobada entre llenguatges i tradicions tindria continuïtat en nombrosos projectes internacionals vinculats al Taller.
La trajectòria d’Enrique Morente és un dels primers exemples d’aquesta manera de treballar. La seva relació amb el Taller va estar vinculada a experiències de trobada entre el flamenco i altres músiques, com la seva col·laboració amb The Bulgarian Voices a Sofia. També Mayte Martín, vinculada als Seminaris i a l’activitat del Taller, va desenvolupar una important trajectòria internacional, amb actuacions i projectes en diferents països europeus.
Miguel Poveda representa una altra de les grans trajectòries internacionals sorgides d’aquest entorn. La seva vinculació amb el Taller va donar lloc a nombrosos projectes i col·laboracions que van portar el flamenco a altres contextos musicals i culturals. Entre aquests destaca Qawwali Flamenco, amb Chicuelo i el mestre pakistanès Faiz Ali Faiz, que va unir el cante jondo amb la tradició del qawwali i va donar lloc a un projecte discogràfic i a una gira internacional. El 2006, Poveda va compartir projecte amb el bandoneonista argentí Rodolfo Mederos a Diálogos, una trobada entre flamenco i tango presentada al Teatro Colón de Buenos Aires. Un any després, va actuar amb Maria del Mar Bonet al Metropolitan Museum of Art de Nova York.
També des de la formació s’han construït trajectòries amb una dimensió internacional. Rosalía va passar diversos anys formant-se al Taller de Músics, primer a l’escola del Raval i posteriorment a l’Escola Superior de Música del Taller de Músics. Durant aquests anys no només es va formar a les aules, sinó que va començar a pujar als escenaris i a desenvolupar una activitat professional que la va portar a actuar en diferents llocs, amb l’acompanyament del departament de Management del Taller. Entre els projectes que la van portar fora d’Espanya hi ha Blancanieves, amb Chicuelo. La seva posterior trajectòria internacional representa, des d’una nova generació, fins on pot arribar una carrera construïda des de la formació, la creació i l’escena.
Rosalía a la projecció del film Blancanieves, Hamburg (Alemanya), 2015
Són exemples d’una trajectòria molt més àmplia, en què formació, creació i escena s’han entrellaçat amb l’intercanvi internacional. Artistes de diferents generacions han trobat al Taller un espai per aprendre, experimentar, compartir i començar a construir trajectòries que després han viatjat molt més lluny.
Aquests primers anys ajuden a entendre una cosa que continua definint la nostra manera de treballar: la internacionalització mai no ha consistit únicament a sortir a fora. També ha significat portar altres escenes fins aquí, crear espais de trobada, posar en relació músics de diferents procedències i generar projectes a partir d’aquests vincles.
Des dels Seminaris Internacionals fins a la Mostra de Jazz Europeu, passant per les primeres gires, intercanvis i col·laboracions, es va anar construint una xarxa de relacions que amb el temps s’ha ampliat a nous territoris, llenguatges i formes de col·laboració.
Una trajectòria que va començar fa més de quatre dècades i que avui continua a través de noves xarxes, projectes, artistes i escenaris.
Des de Barcelona, el Taller de Músics es connecta amb artistes, projectes i professionals de diferents territoris. Algunes d’aquestes connexions es converteixen en gires i concerts; d’altres, en coproduccions, residències, intercanvis o nous projectes compartits.
El mapa mostra alguns d’aquests projectes i col·laboracions, una petita selecció de les moltes connexions que formen part de la nostra trajectòria.
Fer circular la música significa que els artistes i projectes vinculats al Taller de Músics puguin sortir, trobar-se amb nous públics i formar part de nous circuits i escenes musicals.
Treballem per facilitar aquesta circulació a través de la programació, la promoció, la intermediació i la creació d’oportunitats professionals. Una activitat que inclou des de gires i concerts fins a showcases i projectes de mobilitat, i que permet que propostes molt diverses trobin nous escenaris.
Alguns projectes que mostren aquesta trajectòria:
Los Aurora, que han portat el seu particular diàleg entre flamenco i jazz a Corea del Sud, Rússia, Canadà i Xile, i que el 2019 van desenvolupar, juntament amb la formació sud-coreana Band Dulda, una coproducció artística que va aprofundir en l’intercanvi entre les dues cultures musicals.
Chicuelo, que ha portat la seva música a diferents escenaris europeus i asiàtics. En els darrers anys, la seva activitat ha inclòs una gira per la Xina el 2023 i actuacions a Alemanya, Eslovènia i Hongria el 2025.
Aquesta circulació també s’articula mitjançant iniciatives com Green Pilot Tours, que facilita l’arribada de diferents projectes a circuits europeus. Tal Gamlieli, Liberica, Alto for Two, Irene Reig, Barencia, Pasquale Caló o Carola Ortiz són alguns dels artistes i formacions que han participat en aquestes gires.
Però aquesta voluntat de fer circular la música ve de lluny. Al llarg de la nostra trajectòria, artistes i projectes vinculats al Taller han recorregut escenaris d’Europa, Amèrica i Àsia, des de Qawwali Flamenco fins a les col·laboracions de Miguel Poveda, Chicuelo, la Original Jazz Orquestra o l’Ensemble Taller de Músics.
La dimensió internacional també obre espais per crear plegats. A través de projectes europeus, residències i col·laboracions amb organitzacions d’altres països, el Taller de Músics posa en contacte artistes, músics i professionals de diferents territoris per desenvolupar noves propostes.
Són projectes que parteixen de l’intercanvi i que generen noves maneres de treballar, crear i relacionar-se amb altres escenes musicals. Alguns tenen una durada concreta; d’altres obren processos de col·laboració que continuen i donen lloc a nous projectes.
Aquesta manera de treballar continua generant nous projectes. En els darrers anys, hem impulsat i participat en iniciatives que connecten el Taller amb diferents escenes i organitzacions europees.
European Caravan és una d’aquestes línies de col·laboració internacional que vam desenvolupar entre 2023 i 2025 juntament amb Madam Fortuna, de Bèlgica, generant espais de trobada, intercanvi i creació entre diferents contextos europeus. D’aquesta experiència neix Metropolis 2126, un projecte liderat també per Madam Fortuna que dona continuïtat a aquesta col·laboració i posa el focus en la creació artística i el lideratge de joves a través de la cooperació internacional. El projecte inclou una residència a Barcelona, a més de residències a Polònia i Bèlgica i un stage als Països Baixos, ampliant així els espais de trobada i creació entre artistes de diferents territoris.
A I AM ABROAD, la trobada entre creadors de Barcelona, Göteborg i Viena es va convertir en un procés de residència, producció artística i circulació al voltant de la improvisació lliure, juntament amb Knutpunkt, de Suècia, i Tumulttotal, d’Àustria.
I Spiritual Music amplia aquesta xarxa cap a nous llenguatges i territoris. Juntament amb Musicamorfosi, d’Itàlia, i Jazz Festivals & Events, de Romania, el projecte explora noves formes de creació i intercanvi al voltant de l’orgue i la música espiritual contemporània.
Són només alguns exemples d’una trajectòria de col·laboració molt més àmplia, que al llarg dels anys ha connectat el Taller de Músics amb artistes, institucions i escenes de nombrosos territoris.
La internacionalització també es construeix a través de les xarxes. Formar-ne part ens permet compartir coneixement, generar noves oportunitats, posar en contacte artistes i professionals i desenvolupar projectes que difícilment serien possibles de manera aïllada.
El Taller de Músics participa en xarxes i aliances internacionals que connecten la nostra activitat amb festivals, institucions, organitzacions culturals i centres de formació de diferents països.
El Taller forma part de l’Europe Jazz Network (EJN), una xarxa europea dedicada a donar suport al desenvolupament del jazz i les músiques improvisades. La participació en aquesta xarxa ens permet formar part d’un espai d’intercanvi professional i artístic, compartir experiències i generar noves oportunitats de col·laboració.
La implicació del Taller en l’EJN s’estén també als seus òrgans de treball, amb representants del Taller a la seva junta directiva, així com a iniciatives com l’Artist Exchange Program, seminaris i trobades professionals.
Dins d’aquesta estratègia de connexió ocupa un lloc destacat JAZZ I AM, la trobada de jazz impulsada pel Taller de Músics.
Des de Barcelona, JAZZ I AM reuneix artistes, programadors, festivals, agents, institucions i altres professionals del sector per afavorir el coneixement mutu, la creació d’oportunitats i la circulació de projectes.
Més que una trobada professional, JAZZ I AM s’ha convertit en un espai per crear relacions que continuen més enllà del mateix esdeveniment, connectant l’escena local amb professionals i estructures internacionals.
L’activitat internacional del Taller es completa amb altres xarxes i col·laboracions, com la Plataforma Jazz España, l’Institut Ramon Llull, Catalan Arts, ACE, Instituto Cervantes o AECID, que contribueixen a ampliar les possibilitats de mobilitat, programació i cooperació internacional.
Les fires, els mercats i les trobades professionals són espais fonamentals per conèixer altres escenes musicals, presentar els nostres projectes, establir relacions i generar noves oportunitats.
Al llarg de la nostra trajectòria hem participat en trobades de referència per al jazz, les músiques d’arrel i altres músiques de creació, així com en mercats professionals de la indústria musical. Són espais on presentem els nostres artistes i projectes, coneixem nous circuits de programació i establim vincles amb festivals, agents, institucions i professionals de diferents territoris.
Entre aquests espais hi ha Jazzahead!, WOMEX, Tallinn Music Week, International Jazz Platform, European Jazz Conference, Jammin’ Juan, Seoul Music Week, InJazz, Medimex, Folkest i Occijazz, juntament amb mercats i trobades professionals com BIME, Mercat de Música Viva de Vic, Fira Mediterrània, Fira B!, FiM Vila-seca i Música en Rede.
Aquesta presència ens permet obrir portes per als nostres artistes i projectes, però també escoltar què està passant en altres escenes, compartir experiències i detectar noves vies de col·laboració.
Una presència que es renova cada any i que amplia la nostra xarxa de connexions professionals.
La dimensió internacional forma part de la manera d’entendre la formació musical al Taller de Músics. Des de fa dècades, compartim coneixements, metodologies i experiències amb altres escoles i professionals, i generem oportunitats perquè la nostra comunitat educativa conegui altres contextos i maneres de fer música.
Aquesta vocació es remunta a finals dels anys vuitanta, amb la participació en xarxes i trobades internacionals d’escoles de jazz. El 1989, el Taller es va incorporar com a membre fundador de la International Association of Schools of Jazz (IASJ) i, des d’aleshores, ha participat en trobades internacionals de centres i professionals de l’educació jazzística, amb presència en cites com les celebrades a Siena o a Berklee, a Boston.
Avui, la internacionalització acadèmica es desenvolupa principalment des de l’ESEM, a través de programes de mobilitat, intercanvis i projectes de cooperació amb altres institucions d’educació musical.
La participació a Erasmus+ permet desenvolupar mobilitats i intercanvis per a l’alumnat, el professorat i el personal de l’escola. A això s’hi sumen els Blended Intensive Programmes (BIP), que combinen treball virtual i presencial amb institucions europees. El mapa recull, entre d’altres, la participació en BIP celebrats a Ferrara (Itàlia) el 2024 i Riga (Letònia) el 2025, i ja es treballa en un nou BIP previst per al 2027, liderat per Lucas Martínez i Oriol Vallès, que reunirà participants de diferents països al voltant de masterclasses, formacions internacionals, repertori original, jam sessions i concerts.
La mobilitat també es concreta en experiències vinculades a festivals i trobades internacionals. Projectes com Fara Music Festival, Jazz à Vienne i Babel Sound, així com l’intercanvi acadèmic i artístic amb ETHNO Hungary, permeten combinar tallers, actuacions, convivència i intercanvi amb músics d’altres països.
La cooperació internacional també obre espais per investigar i reflexionar sobre la pràctica musical.
En aquest àmbit trobem Mediterranean Jazz Practices: Ethnomusicology, Improvisation and Transcultural Pedagogy, un projecte de recerca coordinat pel Conservatori Giuseppe Verdi de Milà que aborda la influència de les tradicions musicals mediterrànies en el jazz contemporani, especialment en la improvisació, la transmissió oral i la pedagogia intercultural.
També hem participat en projectes europeus de cooperació centrats en la formació i la professionalització musical. Un exemple és MP3, desenvolupat entre 2020 i 2022 juntament amb entitats de França i Itàlia, que va treballar sobre noves formes de formació per a grups musicals, l’intercanvi de pràctiques pedagògiques i les competències necessàries per desenvolupar carreres professionals sostenibles.
La dimensió internacional també es construeix fent música amb altres artistes. Al llarg de la trajectòria del Taller, joves músics vinculats a la formació han participat en projectes, produccions i gires amb artistes de diferents generacions, procedències i llenguatges.
En els darrers anys, programes com Accions per a Músics Novells han reforçat aquesta connexió entre formació, creació i professionalització. Des de 2019, el programa impulsa residències artístiques liderades per figures destacades de l’àmbit nacional i internacional i facilita després la promoció dels projectes, la seva circulació i la participació en festivals i altres espais professionals.
L’Ensemble Taller de Músics és un altre exemple d’aquesta manera de treballar. Les seves col·laboracions amb artistes com Omar Sosa, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Antonio Lizana o Salvador Sobral han permès a joves músics de l’ESEM participar en processos de creació i compartir escenaris amb artistes de llarga trajectòria. Algunes d’aquestes produccions també han tingut recorregut internacional, com la gira de l’Ensemble amb Omar Sosa per França i Portugal o l’actuació de Chano Domínguez & Taller de Músics Ensemble al Canadà.
Aquestes experiències formen part d’una manera d’entendre la formació en què educació, creació i escena estan connectades: aprendre fent música, compartir-la amb altres artistes i obrir-se des del principi a nous contextos, llenguatges i maneres de treballar.
Des d’aquells primers Seminaris fins als projectes que avui connecten artistes, professionals, escoles i organitzacions de diferents territoris, el Taller de Músics ha entès l’intercanvi com una manera d’aprendre, crear i fer circular la música.
Una mirada que continua creixent des de Barcelona, oberta a noves escenes, noves trobades i noves formes de col·laboració.
Tens algun dubte? Vols venir a conèixer el Taller?
Contacta'ns
